Gemma Jiménez Subiñas, historiadora.

LES DONES FOURIERISTES A ESPANYA

Durant el segle XIX, a les primícies de la Revolució Industrial, van aparèixer un gran nombre de doctrines i pensaments on, tant burgesos com obrers i treballadors, van començar a crear les bases ideològiques d’un model de pensament que fos capaç de regular la vida, la producció i el plaer. Dins aquest context, cal destacar el sorgiment dels socialisme contemporani, centrat en la reforma social i caracteritzat per una crítica radical al sistema capitalista - considerat socialment i econòmicament injust -, pel disseny d’un model de societat oposat a l’existent i per la identificació de la classe obrera com a protagonista dels canvis. Tanmateix, els corrents socialistes van ésser, des dels seus inicis, molt diversos tant pel que es refereix als seus punts de vista filosòfics com per les estratègies i línies d’acció que varen adoptar. Els primers corrents socialistes contemporanis van esmerçar els seus esforços a definir un model social perfecte dissenyant utopies que creien realitzables. Entre els seus principals pensadors cal destacar a Saint-Simon, Étienne Cabet, Robert Owen, Pierre-Joseph Proudhon i Charles Fourier, al qual tractarem amb deteniment.

Tant el fourierisme com la majoria d’utopies manifestades al llarg de la història, recullen dins el seu assaig de transformació social i econòmica la subversió de la situació de cert individus, sobretot dels més perjudicats, com és el cas dels nens, els esclaus o les dones , a les quals centrarem el nostre interès dins aquest estudi.

La intersecció entre gènere i classe ajuda a comprendre la modulació d’una expressió del feminisme integrada als corrents polítics i, en aquest cas concret, dins el fourierisme. Cal tenir clar prèviament, però, que els idearis feministes han estat plantejats transversalment, des de múltiples experiències, des de diversos modes, des de diferents ideologies i des de nombroses perspectives socials, culturals o polítiques al llarg del temps. Per tant és cert que els feminismes, en moltes ocasions, s’inserten en el sí de diferents pensaments i organitzacions polítiques, com succeeix amb el feminisme fourierista però això no significa, que la consciència de gènere i per tant el feminisme, s’hagi generat únicament i exclusivament dins de partits i pensaments polítics o organitzacions sindicals sinó que, històricament, també s’ha desenvolupat a partir d’una consciència femenina tant individual com col•lectiva a partir de les tradicions culturals, llocs de treball comuns, condicions laborals o defensa, reelaboració i reinterpretació del seu rol social. En aquest sentit tots els feminismes en general, no s’han elaborat al marge del context cultural, social i polític d’una societat sinó que s’han insertat a ell com a resposta d’una determinada configuració de les identitats de gènere paral•lelament a l’esdevenir històric.

Varen ser moltes les dones que en aquella època, hostils a les diferències socials generades pel capitalisme, a les injustícies econòmiques i a la hipocresia dels principis morals burgesos van lluitar pacíficament per a trastocar el sistema social que els havia tocat viure adscrivint-se a la causa fourierista. Aquesta lluita no es va centrar tan sols a la defensa dels treballadors sinó també de la dona, induïdes per la voluntat del pensador de Besançon, Charles Fourier, que recollia en el seu pensament la necessitat d’emancipació i alliberació de la dona per a assolir el progrés de la humanitat, correlacionant-ho directament amb el nivell de civilització de la societat.

Moltes d’aquestes dones, algunes vegades amb el risc de patir una triple alienació derivada del seu sexe, de la seva classe social i de la seva adscripció política, van oferir les seves energies com a pensadores, organitzadores o escriptores que es responsabilitzaren especialment de l’anàlisi sobre la situació de subordinació i subjugació de les dones, a la que relacionaven estretament amb la crítica social realitzada respecte la divisió de classes i la situació del conjunt de la classe obrera.

L’entrada a Espanya dels corrents utòpics de pensament es va produir a mitjans de la dècada de 1830 i va adquirir dos focus de desenvolupament: un epicentre andalús, concretament gadità, de clara orientació fourierista i un altre català, influenciat per les idees de Cabet. L’escola fourierista espanyola, formada tant per homes com per dones, ben aviat proclamaria els ideals del pensador francès a través de diversos textos. Aquest fet, ens ha permès estudiar bona part de les publicacions elaborades per aquestes dones i són elles les que constitueixen la part essencial d’aquest breu anàlisi sobre la situació de la dona dins la utopia de Charles Fourier.

Les dones fourieristes van prendre la paraula, pujant a la tribuna, i la lletra, exercint com a escriptores, sempre manifestant els ideals del seu mestre. Com si es tractessin de vertaderes profetes, treballaven per la causa que havia de conduir al progrés i a la millora de tots els pàries de la terra, denunciant els mals del capitalisme i pregonant l’arribada d’un futur que havia de salvar la humanitat i que havia de dignificar els éssers més desafavorits, entre ells les dones.

En els seus textos es reflecteix el pensament filosòfic fourierista amb les millores i canvis socials que preconitzava, sense oblidar en cap moment el gènere femení del qual Fourier es convertí en autèntic defensor i paladí. Opino que és essencial dedicar un breu resum del pensament de l’utòpic de Besançon en aquest estudi per a comprendre les motivacions que varen tenir moltes dones per adscriure’s al fourierisme i per a defensar-lo en les seves publicacions.

La doctrina de Charles Fourier es pot dividir en dues parts diferenciades: la primera, fa referència a la concepció de l’harmonia universal entre l’home, el món i Déu. És aquest últim el que distribueix l’atracció com a motor de l’home i de l’Univers, renovant el cristianisme. Fourier veu en Déu i en Jesús de Natzaret els principals models de la reforma social pensant sempre en una felicitat terrenal i no en la compensació a una vida de privacions i sacrificis en el més enllà com pregonava la jerarquia eclesiàstica en el catolicisme. Fourier serà representat en nombroses ocasions als textos com el Mesies de la justícia i la transformació social i fins i tot també s’equipararà l’ inici del fourierisme a les primeres comunitats cristianes, ja que ambdós tenien la missió de convèncer i aglutinar al major nombre de seguidors.

En la segona part de la seva doctrina proposava les bases del canvi social que posades en pràctica havien de conduir a l’harmonia de la humanitat.

Per una banda, proposava un sistema social relacionat amb les passions que havien de contribuir a la satisfacció, la llibertat i la felicitat de la humanitat. En el que Fourier anomena “Sèries passionals”, el treball esdevindria atractiu sota la influència de la correcta distribució de les passions amb les accions, doncs pensava que cadascú posseïa aptituds diferents per a realitzar determinades tasques. D’aquest mode, atacava fermament la idea catòlica que entenia el treball com a càstig diví, i manifestava que, amb la consolidació d’aquest objectiu, s’establiria un mecanisme societari perfecte on el treball fos plaent, atractiu i agradable pel conjunt de la humanitat. Fourier no atacava la indústria, sinó tot el contrari: l’exalçava. Afirmava que aquesta ajudava al manteniment de la pau i de l’harmonia de tots els pobles i que les màquines, contràriament al pensament de l’anglès Ned Ludd, emancipaven i espiritualitzaven tant homes com dones. El que sí que proposava era la introducció de la veritat dins el comerç, substituint la competència individual que considerava insolidària i complicada per la competència corporativa. Per aquest precís motiu el seu propòsit era eliminar el sistema capitalista, al que considerava vil, falaç i miserable, presentat en alguns textos de fourieristes espanyols com si es tractés d’una tempesta que arrasava i ho destruïa absolutament tot .

Pensava que l’home, entès sempre en el sentit d’humanitat i no pas en sentit exclusivament masculí, era l’animal social més perfecte que existia i que, per tant, el seu destí era l’associacionisme. D’aquesta manera, les sèries passionals no s’han d’entendre en cap moment de forma individual sinó per organitzacions col•lectives d’afinitats, sentiments o interessos que haurien de contribuir a l’existència d’un model industrial just i veraç, al repartiment proporcional i a l’equilibri de la població. A partir d’aquesta premissa cal suposar, doncs, que el feminisme fourierista no és individualista, sinó col•lectiu, format a partir d’aquesta conjunció d’idees i pensaments comuns orientats a l’anàlisi i reelaboració de la condició femenina dins un món capitalista i patriarcal.

Fourier opinava que si s’eliminessin els prejudicis contra l’associació i s’optés per la seva implantació, tothom se sentiria útil i adoptaria un rol decisiu dins la nova societat. Aquest model societari s’esdevindria en el sí del falansteri, una associació de 1800 persones que, després d’un assaig de 700 persones, aconseguiria implantar aquesta atracció industrial amb la qual tots els països, inclosos els més desafavorits, es convertirien en països industrialitzats i s’assoliria el repartiment proporcional i l’equilibri de la població i dels preus. A part de canvis a la indústria, sense la qual, per a Fourier, no existiria la societat, també proposava una sèrie de reformes per a la millora dels boscos, la pesca, l’agricultura (especialment la vinya), les obres públiques i els recursos forestals. Proposava a més a més la supressió de les tasques que ell anomenava “no productives”, és a dir, aquelles feines parasitàries que no contribuïen a un òptim funcionament de la societat i que realitzaven els jutges, els advocats, els militars, els agents del fisc, els aduaners etc.

Totes aquestes reformes havien de millorar les condicions de vida dels homes, les dones i els nens, que havien de treballar llargues i dures jornades laborals des de l’edat de tres anys fins l’extrema vellesa . Tots ells havien de familiaritzar-se amb el model de la falange a partir d’una educació igualitària on no existissin diferències de gènere, exclusions o particularismes entre sexes.

Per al pensador francès el canvi no s’esdevenia des del govern o l’administració sinó des de les operacions domèstiques i industrials i, conseqüent amb el seu rebuig a la violència, les guerres i les revolucions que, segons ell, només servien per a canviar de tirans, pretenia iniciar el seu nou model societari a través de l’expansió de la paraula i del diàleg mitjançant la propaganda.

Com que entenia que la transformació social era universal, manifestava que la fundació del falansteri podia ser liderada tant per homes com per dones lliures que disposessin d’un capital de cent mil francs i que tinguessin la personalitat i la iniciativa suficient per a posar-se a càrrec d’una companyia d’accionistes i d’estendre el model societari arreu del món gràcies a la unitat monetària, lingüística i de pesos i mesures. El fundador o fundadora del falansteri i els seus associats/des o cooperadors/es havien de gaudir de certs avantatges per haver canviat la sort del món sencer i haver aconseguit el destí final de la humanitat. També serien recompensades totes aquelles dones que desitgessin esdevenir cèlebres, així com també persones que no disposessin de grans fortunes però amb ànims de convèncer altres persones que posseïssin els recursos suficients per a realitzar l’experiència societària, on el poble assoliria la felicitat, l’equilibri i la igualtat i gastaria menys diners per a viure en unes immillorables condicions, no com succeïa en el capitalisme on tothom era destinat a una vida miserable.

Opino que era indispensable aquesta petita introducció al pensament de Charles Fourier perquè aquest considerava que la situació de la dona era molt similar a la del treballador: existia per a ella opressió, explotació i falta d’equilibri amb el seu igual, l’home. La relació home-dona, per tant, era idèntica a la d’empresari-treballador i per aquest motiu necessitava ser revisada i reformada. Els seguidors d’aquesta ideologia manifestaven que havia d’existir una relació igualitària i harmònica entre ambdós sexes per assolir el progrés de la humanitat que, com hem aclarit anteriorment era formada tant per l’home com per la dona, sense excloure-la. La llibertat sexual que propugnava, l’equilibri de la població i el control de la natalitat mitjançant anticonceptius, l’educació igualitària i la seva àrdua crítica vers el matrimoni, entès com un pacte econòmic on la dona era tractada com una simple mercaderia, seran arguments de pes per a convèncer a les dones, tant joves com d’edat avançada, a unir-se al fourierisme. A més, mostrarà la seva incomprensió vers les dones sàvies per no atrevir-se a canviar el destí del seu sexe consumint-se en l’avorriment i la desídia de la llar. Per aquest motiu admirarà ferventment a Mdme Staël a la qual sol•licitarà ajuda en diverses ocasions. Fourier no atribuïa a les dones una inclinació obligatòria ni per la maternitat ni per la domesticitat. Per tant, no tractava la dona com un ésser reproductor, sinó productor dins la nova societat falansteriana on s’hauria de sentir alliberada de les tasques pesades i absorbents que realitzava a la llar.També deixava garantitzada la independència de la dona en l’exercici de cadascuna de les seves funcions sense que els homes envaïssin els seus espais d’acció, doncs rebutjava fermament el domini que exercia l’home vers la dona dins la societat patriarcal i capitalista imposant la seva tirania sobre els dos sexes oprimits: dones i nens.

Seguint aquesta línia de pensament cal destacar la publicació d’un fulletó titulat El porvenir de las mugeres, original de J.Czinski i traduït per Joaquim Abreu. Amb aquesta publicació s’inicià la propaganda feminista a Cadis que s’estendria posteriorment a tota Andalusia. En ell es relaten i es rebutgen diferents modes de misèria femenina fent especial menció a l’adulteri i a l’assassinat. Tanmateix, es defensen l’educació igualitària i la lliure elecció de l’espòs com a solucions viables per aconseguir la tan anhelada independència femenina. La defensa de la dona s’observa en la següent declaració: “las mujeres tienen en su mano la facultad de reintegrarse en sus derechos, de recuperar su ajada dignidad, de enseñar a sus mismos opresores el modo único de encontrar la felicidad general”

A partir d’aquesta publicació foren molts altres escrits, elaborats tant per homes com per dones, els que seguiren defensant el gènere femení arreu del món i també a Espanya.
Per aquest precís motiu cal fer referència a la tertuliana Margarita López de Morla, que l’any 1841 afegirà la seva pròpia veu a la mateixa obra de Czinski mencionada amb anterioritat, amb el títol Una palabra a las españolas dirigida por una compatricia escrita com a epíleg de la traducció d’Abreu. Margarita, després de dedicar el seu treball a l’admirada Mdme Staël, anima en aquest text a les dones poderoses i amb influència a abraçar la causa falansteriana a través de la propaganda escrita, doncs els fourieristes suposaven que com que era el model social més perfecte tota la humanitat, i especialment la dona, s’uniria a ell per assolir la felicitat. El text per tant, presenta una síntesi dels falansterisme com l’equilibri perfecte entre la passió i l’acció i seguint amb el pensament de Charles Fourier, combat també al capitalisme, atorgant-nos una visió breu però concisa de la seva filosofia. El text ens ofereix una mostra del pensament fourierista però també ens aporta una visió del que ignora ja que en cap moment, dins la seva doctrina es mostra la situació que els esperava als malalts i als ancians dins el falansteri.

Després d’aquests antecedents, apareixeran altres divulgadores de l’escola fourierista gaditana tant importants com Mª Josefa Zapata o Margarita Pérez de Celis. Totes dues varen fomentar la divulgació de les idees fourieristes posant especial èmfasi en accentuar els efectes benèfics i alliberadors que aquests reportarien pel conjunt de les dones.

És probable que el caràcer vindicatiu de les seves poesies i articles, replets d’arguments defensant el fourierisme, les col•loqués en una situació de marginació pel fet de ser dones i adscrites a un ideari considerat perturbador perquè atacava la societat en la qual vivien. És del tot curiosa l’elecció que varen adoptar al no estigmatitzar amb títols femenins cap dels diaris que varen editar en una època on la premsa dirigida i escrita per i per a dones es feia un lloc al mercat. Les seves revistes literàries no contemplaren cap secció de moda o consells domèstics sinó que sempre es mostrarien conseqüents amb la divulgació de les teories societàries de Fourier.

A finals de 1856 aquestes dues dones es varen embarcar en una aventura editorial donant sortida a El Pensil Gaditano. Periódico de Literatura, Ciencias y Artes. L’ agost de l’any següent aquest fou substituït per El Pensil de Iberia que canviaria el seu nom a El Nuevo Pensil de Iberia l’octubre del mateix any i que, durant la primavera de 1859, es substituïria per El Pensil de Iberia. Revista Universal Contemporánea. Després de sis anys sense cap publicació periòdica, l’any 1865 veurà la llum el seu últim diari, La Buena Nueva. Periódico de Literatura, Ciencias, Artes e Industria que a causa de les greus dificultats econòmiques i la censura acabarà desapareixent l’any 1866.

En aquests diaris existeix un compromís propagandístic amb les idees del mestre Fourier, personalitat que es venera en diversos textos i poemes exalçadors de la seva figura. Així mateix dominen les traduccions de textos de membres de l’escola fourierista arreu del món com Czinski, Toussenel o A.J Davis i altres articles divulgadors dels principis societaris escrits per personalitats tant femenines com masculines entre les quals destaquen, a part de les seves dues fundadores, Rosa Marina, Francesc Pi i Margall, Fernando Garrido, José Bartorelo y Quintana, Roque Barcia o Roberto Robert.

A més, són múltiples en els articles i poemes d’aquestes publicacions els missatges vindicatius dirigits a les dones, reconeixent la necessitat de la seva llibertat i la seva elecció dins el matrimoni, l’educació o el treball. Entre tots ells cal destacar l’article de Margarita Pérez de Celis titulat Injusticia Social publicat el desembre de 1857 i el poema de Maria Josefa Zapata titulat La Hija del Pueblo publicat el gener de 1858 on ambdues denuncien la injustícia i la diferència salarial entre homes i dones, la pèssima situació de la dona dins el patriarcalisme, relegada a la condició de mestressa de casa i esposa obedient i submissa i la discriminació educativa i laboral que pateix el gènere femení.

Malgrat les postures defensores de l’emancipació del sexe oprimit en aquests escrits, ens trobem amb límits i silencis que també són evidents, doncs no existeix un pronunciament explícit sobre el sufragi, no existeix cap menció a la llibertat sexual que preconitzava Fourier i no apareix l’opció del divorci com a solució pertinent al fracàs de l’amor. Possiblement ells preferien el manteniment de les relacions estables tot i que anul•lant la tirania de l’home dins la família i no comprenien que el canvi procedís de la política o l’administració, sinó de la reforma en les relacions socials.

Tot i que van revestir els seus escrits un profund llenguatge cristià on són freqüents les mencions a Jesús de Natzaret, Déu, Maria i altres personatges bíblics en nombroses llegendes morals on Fourier és equiparat a Jesús , les autoritats civils i eclesiàstiques van començar a veure en els continguts dels diaris fourieristes espanyols un perill social. Per aquest motiu optaren per establir la censura i, ben aviat, tots ells, serien considerats panteïstes, espiritistes, contraris a la moral cristiana, al dret de propietat i defensors del que consideraven el més perillós propagador de les tesis socialistes, Charles Fourier .

Tot i que aquestes dones actives i transgressores van lluitar igual que els homes en la causa fourierista i mai van amagar el seu nom i cognoms en els seus escrits, sense haver de recórrer a un pseudònim o a les seves inicials, la seva memòria ha restat silenciada, abandonada i relegada a l’oblit per més que intentessin, tal com desitjava Fourier, construir la seva pròpia identitat independentment del model masculí fins arribar a ser el que es proposessin.

Han estat moltes les dones, i entre elles les fourieristes espanyoles, les que al llarg dels segles han qüestionat activament els discursos masculins, els codis de gènere, els arquetips de feminitat preestablerts i la subjugació i subalternitat a la que s’ha confinat la dona a través del temps. Moltes d’elles han protagonitzat admirables episodis i han assolit moltes de les fites per les quals han lluitat, alçant la veu en un món on no hi tenien ni cabuda ni ressonància fins a reestructurar les pautes i les normes que han regulat la conducta de la dona dins el sistema patriarcal dominat pel sexisme i la desigualtat.

Per a finalitzar proposo recuperar i rescatar la tasca i la memòria de totes elles per entendre l’evolució del pensament femení fins els nostres dies i d’aquesta manera seguir avançant en la construcció de la igualtat i la vida compartida entre els dos sexes, consolidant així els drets que les generacions de dones precedents han estat capaces d’assolir.

BIBLIOGRAFIA

- AGUADO, Ana : Construcción de la ciudadanía, género y culturas políticas, XIII Coloquio internacional de la AEIHM. La Historia de las mujeres: Perspectivas actuales. Barcelona, 19-21 de Octubre de 2006. http://www.aeihm.org/events/XIIICol/Sesion7/Ana%20Aguado.pdf

- ALEXANDRIAN, Sarane, El Socialismo romántico, Laia, Barcelona 1983.

- BRAVO, Gian Mario, Historia del socialismo, 1789-1848 : el pensamiento socialista antes de Marx, Ariel, Esplugues de Llobregat, 1976.

- CANTIZANO, Blasina : La mujer en la prensa femenina del siglo XIX, nº 2, Comunicación y sociedad. Pamplona, 2003.

- El Fourierismo en España. Selección de textos y estudio preliminar de Antonio Elorza, Ediciones de la Revista del Trabajo, Madrid, 1975.

- ESPIGADO, Gloria [2002] La mujer en la utopía de Charles Fourier a: Discursos, realidades, utopías : la construcción del sujeto femenino en los siglos XIX-XX, Anthropos 2002, Barcelona.

- FOURIER, Charles, El nuevo mundo industrial y societario 1929, Fondo de Cultura económica, 1989.

- FOURIER, Charles, Teoría de los Cuatro Movimientos y de los destinos generales. Traducción y prólogo de Francisco Monge, Barral, Barcelona 1974.

- PERINAT, Adolfo i MARRADÉS, M. Isabel: Mujer, prensa y sociedad en España 1800-1939. Centro de investigaciones sociológicas, Madrid, 1980.

- ROIG, M : A través de la prensa. La mujer en la historia. Instituto de la Mujer, Madrid, 1989.

- TOMMASI, Wanda: Filósofos y mujeres: La diferencia sexual en la historia de la filosofía, Narcea, Madrid, 2002.

- ZAVALA, Iris M : Románticos y socialistas : prensa española del XIX ,Siglo XXI, Madrid, 1972.

- ZAVALA, Iris M El discurso socialista romántico. www.cervantesvirtual.com/portal/romanticismo/actas_pdf/romanticismo_2/zavala.pdf