Jordi Raventós (Martorell, 1970) va engegar a finals de 2007 una editorial amb un propòsit arriscat: publicar traduccions de qualitat al català. Tres anys després, no només sobreviu, sinó que s’ha consolidat en el panorama editorial del país.
Calia una editorial com Adesiara?
Entenc que sí, i el temps ens va donant de mica en mica la raó. Suposo que arran de l’aparició dels grans grups editorials, que funcionen cada vegada més amb l’objectiu —gairebé únic— de guanyar diners com si venguessin begudes refrescants, la davallada de la qualitat dels llibres en català era notòria, tant pel que fa als títols i als autors com al rigor de tot el procés d’edició (traducció, correcció, revisió de proves...). Això ha fet que hagin aparegut una infinitat de llibres de qualitat més que dubtosa, perquè segur que es venen, i, en canvi, les editorials grans (i no tan grans) sovint no gosen publicar llibres de qualitat, perquè corren el risc de no vendre’ls. Considero que, si tots féssim igual, enganyaríem el lector, ja que el privaríem d’una bona part de la literatura estrangera.
Com trieu els títols del catàleg?
Doncs exclusivament per la seva vàlua literària. Si repasses els títols del nostre catàleg, trobaràs grans obres d’autors indiscutibles de la literatura universal de tots els temps, al costat, deixa-m’ho dir, d’alguna perla contemporània, com els dos llibres que hem publicat, traduïts de l’asturià, de Xuan Bello, una rara avis genial en el panorama literari de la península Ibèrica.
Traduccions del persa, de l’alemany, del llatí, del grec, de l’asturià, del francès, de l’occità, de l’italià. Quina serà la nova llengua d’origen?
L’any vinent arribaran també versions del portuguès, del rus, del sànscrit (serà una de les primeres que es fa d’aquesta llengua directament al català) i del suec. En efecte, encara que certa editorial digués el contrari quan es va saber que la coneguda saga de best-sellers d’un cèlebre autor s’havia traduït de l’anglès i no del suec, a Catalunya tenim bons traductors d’aquesta llengua nòrdica. El que passa és que els has de deixar temps per treballar i no els pots exigir que et tradueixin una novel·la gegantina en tres mesos —ni tampoc que la tradueixin entre quatre traductors que no han treballat mai plegats—, cosa que, desgraciadament, es fa sovint en l’àmbit editorial català. Nosaltres els deixem, de mitjana, més d’un any de termini, i el resultat final del llibre i els mateixos traductors, òbviament, ho agraeixen. Ben mirat, potser això explica que grans figures de les lletres catalanes (Joan Bastardas, Martí de Riquer, Xavier Pàmies, Manel Zabala, Jaume Pòrtulas, etc.) hagin volgut traduir per a Adesiara.
Ara que hi ha el Google Translator i eines per l'estil, tenen sentit les traduccions humanes?
Tot el sentit del món, perquè una traducció literària que reflecteixi la sensibilitat de l’autor i copsi tots els matisos de l’original només la poden fer traductors experimentats amb un excel·lent domini de la llengua original i de la llengua d’arribada. Conec molts traductors de diverses llengües, i, que jo sàpiga, cap d’ells no fa servir el Translator ni res que se li assembli. Tu, que ets poeta, deixaries que traduïssin un llibre teu a l’anglès amb el Translator, o preferiries que el traduís un traductor experimentat? I jo em pregunto: hi ha Translator de persa, de grec clàssic, d’occità? Que potser la gran literatura només s’escriu en anglès?
Quin projecte de futur dels que us porteu entre mans us engresca especialment?
Tots els llibres que estem preparant ens entusiasmen. Però hi ha un parell de temes previstos per al 2011 que trobem molt engrescadors perquè fa força temps que hi treballem: una nova col·lecció d’autors catalans “oblidats” i l’edició i la traducció d’una obra magna de la Grècia antiga que no s’ha traduït mai en català, a cura de dos dels hel·lenistes més destacats del país, els professors Sergi Grau i Jaume Pòrtulas, premi nacional de literatura 2009.
La crítica us tracta bé, en general.
Suposo que la crítica ens tracta molt bé perquè, com dius, a part la qualitat literària de la nostra tria de títols, som molt acurats en tots els aspectes de la producció del llibre, des de la traducció fins a les reiterades revisions de proves, el disseny i, fins i tot, la qualitat de la impressió i el paper. Ep! Això no vol dir que siguem més macos que els altres, sinó simplement que dediquem força més hores al procés d’edició de cada títol. És tan senzill com això.
Explica’ns això que vau ser portada d’un diari iranià.
Doncs sí, són les sorpreses agradables que et donen de tant en tant els llibres. Resulta que el 8 de juliol una petita editorial de Martorell va obrir la secció de cultura del Tehran Times gràcies a l’edició bilingüe (persa/català) de les Quartetes d’Omar Khayyam. I d’aquí la notícia es va escampar per diversos diaris i revistes iranians i estrangers, de manera que els lectors d’aquelles terres van poder saber que existia un país anomenat Catalunya, que tenia una llengua pròpia i que hi havia gent que traduïa un dels seus grans poetes al català... I sense campanyes institucionals ni oficines al centre de Teheran!
Ara, a més de l’editorial, ets cap de publicacions de la UB.
Sí, el mes de juliol vaig tornar a la Universitat de Barcelona, de la qual, però, no m’havia desvinculat mai del tot. En efecte, no té res a veure Adesiara amb les Publicacions de la UB. Estem parlant d’una petita editorial artesanal, integrada per quatre persones a temps parcial, i d’un gegant de l’edició universitària —el més gran del país—, que publica més de 120 títols l’any i que té una plantilla de gairebé 20 persones. No deixa de ser tot un repte, però també comporta una pila de maldecaps (reunions, programacions, presentacions...). És clar que, quan torno de la capital, sé que m’esperen els llibres d’Adesiara...
Andreu González Castro
www.gonzalezcastro.net |
Article realitzat per: Andreu Gonzalez
Març
