aLlibres: "A la caça de la dona"

aMartorell

Serveis

PLANETA IMPRO AL FOMENT DE MARTORELL
Joaquim Parera
Deixa passar la llum
Carles Ruiz Feltrer
L'acollida de l'Art
Jordi Porta
De federalista a independentista
Jordi López Font
Santa Llúcia ha perdut la vista
Teresa Amat

General

Plànol del municipi

A la caça de la dona de James Ellroy, memòries descarnades d’un nen obsessionat amb el sexe i marcat per la mort violenta de la seva mare

La roba bruta ben visible, i al sol. James Ellroy (Los Ángeles, 1948) no nega ni s’avergonyeix de les seves perversions. Al contrari. Les destapa amb la impudícia d’un exhibicionista; les inventaria amb la fredor d’un forense, i en fa literatura. Descarnada, morbosa, negra, i amb aquella prosa seca, de frases curtes i esmolades, marca de la casa.

En el seu darrer llibre, A la caça de la dona (Angle Editorial, 2011), aquest pertorbador i veterà exponent del gènere policíac explica la seva dèria per les dones, les drogues i l’alcohol, i aireja un cop més el sentiment de culpa per la mort violenta de la seva mare, que ja havia tractat a Mis rincones oscuros.

Ellroy va créixer com un nen obsessionat amb el sexe i traumatitzat per la mort de la seva mare, una jove infermera pèl-roja, brutalment assassinada quan ell tenia 10 anys. Un crim irresolt que va tenir lloc poc temps després que el petit li desitgés la mort, enfadat perquè ella li havia clavat una bofetada. Un cas semblant al que més tard inspiraria la seva colossal La dalia negra. Un fet transcendental que va marcar-lo de per vida i ha condicionat tota la seva obra. Des de llavors que se sent maleït i tracta d'expiar la seva culpa... convertint-se en el millor escriptor del món.

Dones, drogues i culpa, buscant-la a Ella

L’autor es despulla i mostra el seu cantó més fosc, ferit, vibrant i íntim. I com diu l’escriptor de culte Chuck Palahniuk, «no es calla res». Ellroy salta endavant i endarrere en el temps; obre i tanca les portes dels racons més recòndits i foscos de la seva memòria, i ens hi fa passar, impúdic. Megalòman gegant del gènere negre, ell mateix és el fil narratiu.

Violentament freudià, A la caça de la dona és el quadern de bitàcola de l’endimoniat viatge d’aquest nen perdut, convertit en escriptor, que no ha deixat de cercar la mare que va perdre de petit en totes les dones que ha conegut. Unes memòries novel·lades on hi trobem la seva obsessió per col·leccionar totes les fèmines que podia guaitar obertament o espiar, el record de les quals invocava estirat al llit, a les fosques; les seves incursions a les habitacions de noies a qui prenia la roba interior; matrimonis fallits, borratxeres, prostitutes i «palles èpiques»; la seva curta estada a la presó, i la veneració per Beethoven, l’únic artista de la història capaç de rivalitzar amb ell, segons el mateix Ellroy.

A la caça de la dona és el primer títol de l’autor d’LA Confidential, América o Sangre Vagabunda que es publica en català. Esperem que no sigui l’últim. Ara que, per fi, s’ha obert la caixa dels trons amb aquest llibre rar i incòmode però genial d'aquest narrador imprescindible.