La Secció Sardanista de Martorell ha celebrat aquesta tarda de diumenge el Concert de Nadal de Sardanes a la Nau 2 de Ca n’Oliveres. La Cobla Mediterrània ha estat l’encarregada d’oferir una dotzena de peces que els prop de 80 assistents, entre ells l’alcalde Xavier Fonollosa, han sentit asseguts, mantenint la distància de seguretat. La reserva de localitats s’ha fet prèviament a través del web entrades.martorell.cat per tal de controlar l’aforament.

La cobla ha interpretat Solemnitat de Conrad Saló, El petit Albert de Joaquim Serra, Fausta de Manel Saderra, Un dia de març de Josep Solà, Noces d’or de Ricard Viladesau, Cant d’infantesa del martorellenc Daniel Gasulla, Record de cada instant d’Enric Ortí, Estany de travertins de Pitu Chamorro, Júlia de Jordi Paulí, Festa d’argent a Palamós de Jordi Molina, Maranna de Lluís Alcalà i Picardies de Carles Rovira.

El president de la Secció Sardanista de Martorell, Màrius Escoda, explicava que “com que l’Aplec de la Festa del Roser el vam haver de convertir en un concert doble amb la Cobla Marinada i la Mil·lenària, degut a la situació sanitària, ens quedava pendent l’actuació de la Cobla Mediterrània. Per això, hem volgut oferir aquest Concert de Nadal, que degut al confinament perimetral és només per a la gent de Martorell, i tancar així el calendari d’aquest 2020 tan diferent”.

La Cobla Mediterrània va ser fundada l’any 1979 per un grup de joves instrumentistes motivats pel desig de conrear la vessant més qualitativa de la música per a cobla. El seu primer director va ser el mestre Josep Maria Bernat i des de l’any 1992 va assolir la direcció el mestre Jesús Ventura i el 2005 en pren el relleu el mestre Bernat Castillejo.

La seva discografia comprèn més de 30 treballs. Les sardanes, els balls vuitcentistes i la música simfònica per a cobla han format la base principal de la programació de les activitats durant els seus 25 anys d’existència. Però el convenciment de les múltiples possibilitats del conjunt cobla ha fet que, des dels seus inicis, la Mediterrània es distingís per incorporar al seu repertori altres tipus de música, interpretant adaptacions d’obres del Renaixement, de petites peces de música clàssica i, fins i tot, d’arranjaments de clàssics contemporanis.