Microhistorias. Lo que aprendí de mis pacientes y mis compañeros és el títol del llibre digital que la metgessa martorellenca Sara García acaba de publicar en versió Kindle i que és a la venda a través de la plataforma Amazon. És una publicació formada per històries reals i curtes, que ella mateixa ha viscut durant els darrers anys al seu lloc de feina, l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. Entre elles, s’inclouen moments viscuts el darrer any amb la irrupció de la pandèmia.

García és llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona (UB), especialista en angiologia i cirurgia vascular i doctorada en cirurgia i ciències morfològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A part de la feina té com a gran afició escriure, derivat de ser una gran lectora, segons confessa.

A Microhistorias conflueixen la professió i l’afició, i la pandèmia n’és el desencadenant. “Tot es va tornar molt estressant per als professionals sanitaris, i escriure em relaxava, em servia per calmar-me i tornar a la feina al dia següent”. Va començar a escriure històries que li passaven aleshores al seu voltant, però també en va rescatar d’altres que li havien passat abans i que havia retingut en la memòria.

L’obra recull experiències en primera persona, tant bones com dolentes. Li han aportat “moltes coses que, si les saps portar bé, t’acaben enriquint com a persona”. Les més impactants es relacionen amb “comunicar a una persona a qui no li veus ni la cara ni els ulls que el seu familiar està tan malament que és molt possible que mori en les pròximes hores. No tenir l’escalfor de la persona en directe és molt dur. Ho havia fet abans de la pandèmia, però mai per telèfon”.

El capítol més impactant és ‘Dile a Olga’, l’únic on apareix un nom propi: “Em va impactar molt el senyor que em va dir, en un moment molt cru, que potser es moria. Em va dir molt tranquil·lament que li digués a l’Olga que se l’estimava i que estava tranquil i que no li feia por morir. La serenitat als seus ulls mentre m’ho deia em va donar l’enveja sana de poder enfrontar-me a la mort amb aquesta claredat i tranquil·litat, de tenir-ho tot viscut”.

Històries viscudes durant les moltes hores que el personal sanitari destina a salvar vides, i més els darrers mesos, en els que no hi ha hagut treva ni en dates assenyalades o festives. Una circumstància a la que, explica García, ja s’hi ha acostumat: “He entès que tots els dies compten. No fa falta que sigui Nadal per celebrar o estimar la família, ho podem fer qualsevol altre dia. Tot té alguna cosa de positiu”.

Microhistorias. Lo que aprendí de mis pacientes y mis compañeros es pot aconseguir en versió Kindle i adquirir a través d’Amazon. L’autora no descarta que, ben aviat, pugui sortir també una versió en paper d’aquest treball que acaba de veure la llum.