El periodista i escriptor martorellenc Jordi Benavente acaba de publicar Tots els focs totes les pistoles, el seu tercer llibre. És un recull de 41 peces on l’autor intenta crear una atmosfera especial i hi desenvolupa històries imaginàries i d’altres que deriven de les seves preocupacions i dèries. Ho fa abordant diversos gèneres literaris. Amb epíleg de la periodista i poeta, Anna Gual, i publicat per Lleonard Muntaner editor, Tots els focs totes les pistoles surt a la venda l’1 de setembre.

“A Tots els focs totes les pistoles hi ha una atmosfera. Són històries del que veig, sento, penso i recordo quan tresco tot sol pel bosc, el que he viscut i el que he llegit. Són peces fruit del meu imaginari i d’algunes de les meves dèries: la paternitat i l’escriptura, que són dues maneres de compartir responsabilitats i de complicar-se la vida”. Així defineix el contingut de l’obra el mateix Jordi Benavente, qui afegeix que, alhora, “són camins de descoberta, d’aventura i d’evasió a la natura, fins a quin punt aquesta suposa un refugi per a nosaltres i el mal que li estem fent”, afegeix.

La seva editora és qui el va acabar de convèncer que en aquells textos “hi veia una veu singular que ho cosia tot, una atmosfera”. I el projecte es va fer llibre a Lleonard Muntaner Editor, a la col·lecció Debiaix. En 80 pàgines, posa sobre el paper pensaments a través de “contes breus, poemes amb prosa i aforismes que apareixen en aquest recull o miscel·lània de 41 peces curtes que he anat polint i afinant al llarg dels mesos i, fins i tot, anys”. De difícil etiquetat: “No és una novel·la, però tampoc un poemari ni un recull de contes”.

Per a l’autor, doncs, l’obra “no és tant el que expliques, sinó com ho expliques i l’atmosfera que generes. Una respiració, una poètica, la de cadascú, la manera de mirar i dir el món. Així doncs, aquest llibre seria la meva poètica d’ara que tinc 40 anys”.

Benavente es refereix també al per què del títol: “Me’n van sortir uns quants que vaig anar descartant, fins que va sorgir aquest. Va ser un procés lent: en posava un, el descartava, me’n sortia un altre…i fins que vaig trobar aquest i em va agradar”. I cita Enric Casasses: “Després vaig recordar que en un dels seus llibres, El nus la flor, ell deia que si posava comes eren dues coses, mentre que si no en posaves, n’era una”. En tot cas, l’autor afegeix que “qui llegeixi el llibre trobarà moltes pistoles i molts focs, però no pas dels que fem amb un misto o un encenedor, sinó una mica més simbòlics, més metafòrics, més mítics”.

Jordi Benavente (Martorell, 1980) és llicenciat en Periodisme i en Història, i aquest és el seu tercer llibre, després de la novel·la de no-ficció Martorell negre (Curbet, 2014) i del recull La nit que van ploure bitllets i altres històries de Martorell (Zenobita, 2012). Tots els focs totes les pistoles és el primer de ficció pura que publica aquest periodista especialitzat en cultura que acumula col·laboracions a El Punt Avui, Público, Ara, Núvol, La Llança i Catorze.