Avui, als 82 anys d’edat, ha mort en Max Havart, sens dubte el més remarcat compositor sardanista de la Catalunya Nord.

Nascut a Perpinyà el 3 d’abril de 1924, ha estat instrumentista de tible i tenora i impulsor de les cobles rosselloneses, especialment de la Principal del Rosselló.

A partir de l’any 1967 exercí la càtedra de professor d’instruments catalans al Conservatori Nacional de Música de Perpinyà, creant la pedagogia per a l’ensenyament del tible i la tenora.  L’any 1981 dirigeix al Palau de la Música de Barcelona la seva obra Retaule rossellonenc amb la Cobla Principal de Barcelona i l’Esbart Lluís Millet.  L’any 1983 és nomenat Cavaller d’Arts i Lletres, guardó concedit pel Ministeri de Cultura francès.  L’any 1996 l’Obra del Ballet Popular de Catalunya li ofereix la Medalla del Mèrit Musical.  Ha estat l’impulsor de concerts per a orgue i tenora.

Entre les seves composicions destaquen més de 100 harmonitzacions de danses catalanes per a cobla i d’obres de format lliure amb lluïment de la tenora i del tible.  Ha escrit més de cent sardanes, algunes d’elles tan conegudes com Ceretana, Plaça Aragó, Banyuls ciutat pubilla, Alt Vallespir, Sant llorenç ciutat pubilla, l’avi Vador, Cardedeu Sardanista o Dos companys i Parc Pompeu Fabra, estrenades enguany a Palamós i Cardedeu, respectivament.

L’enterrament tindrà lloc demà divendres 4 d’agost, a les 10,30, a l’església de Sant Feliu d’Avall, a la comarca del Rosselló.

Ens ha deixat abans d’estrenar les dues darreres sardanes que ha escrit: En Miquel i la Jacqueline (Encamp 02-09-06) i En Ramon i la Núria (St.Quirze de Besora 01-10-06).