aMartorell.com

L?App cultural de l?Ajuntament de Martorell   
Pàgina principal >> Entrevista >> Salvador Esteve: "El finançament dels ajuntaments està igual que fa 30 anys"
Salvador Esteve: "El finançament dels ajuntaments està igual que fa 30 anys"
Article realitzat per: aMartorell.com

Salvador Esteve (Martorell, 1945) ha treballat els últims trenta anys en el món de la política municipal, primer com a regidor de Martorell i després com alcalde d'aquest municipi (1987-2003), així com diputat al Parlament de Catalunya entre els anys 1992 i 2003. Actualment, al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), lluita per millorar la situació financera dels ajuntaments

Fa uns dies, va fer unes declaracions a TV3 on afirmava que la situació econòmica dels ajuntaments catalans és insostenible. En quins aspectes es pot veure afectat el ciutadà i en quins temps es notaran aquests efectes?

El període de temps és a partir del pressupost de l'any que ve, perquè és un tema de màxima urgència. Aquest any, els ingressos que provenen de la participació dels ajuntaments als Pressupostos Generals de l'Estat han disminuït un 3%, però tot apunta que l'any que ve pot fer-ho un 20% més. Això posa la situació de les hisendes locals en un estat límit. Si a això li afegim que els ingressos per obres o per tributs de transmissions patrimonials han baixat notablement, ens trobem amb la situació que tenim ara. Els ciutadans ho poden notar amb la reducció de serveis que ofereixen els ajuntaments de forma voluntària, com l'educació de 0 a 3 anys. Com aquest n'hi han moltes d'altres, que haurem de retornar a l'administració superior per falta d'ingressos.

Com veu el Fons Estatal d'Inversió Local que ha impulsat Rodríguez Zapatero? Sembla que l'Estat no vol donar la clau de la caixa però a vegades ofereix pedaços com aquest.

Això és un bon pedaç. El Pla Zapatero ha permès que els ajuntaments fem unes inversions que d'altra forma no hauríem pogut fer, i a més ha donat feina a molta gent. És un encert haver-ho fet a través dels ajuntaments, perquè si ho hagués fet directament l'Estat els diners se'ls haurien endut les cinc o sis constructores més grans, però no haurien arribat a la petita i mitjana empresa. El FEIL és un encert, però no arregla el tema del finançament dels ajuntaments. Sembla ser que hi haurà un altra pla d'aquestes característiques per l'any que ve, i benvingut serà. El problema, però, no és aquest sinó el finançament local.

Com s'ha de resoldre, doncs, el dèficit històric que té el finançament local?

Ara que hem resolt el finançament autonòmic, hem de fer-ho amb el local. El finançament autonòmic s'ha renovat cada cinc anys, i el dels ajuntaments està igual que fa 30 anys. Felipe González va dir que els ajuntaments havien d'arribar al 25% del total del pressupost, i actualment estem a la meitat. Per tant, és l'hora que els ajuntaments tinguem un finançament adequat per tots aquestes serveis que prestem.

El concert econòmic seria una bona solució?

El pressupost d'un ajuntament del País Basc similar en nombre d'habitants a un de Catalunya és tres vegades més gran.

El nou model de finançament pactat fa uns dies entre els governs català i espanyol incidirà d'alguna forma en la situació econòmica que viuen els ajuntaments?

Si és veritat que és tant fantàstic com ens diuen hauria d'incidir d'alguna manera. La Generalitat no pot afirmar que ens ajuda en la construcció i manteniment d'una llar d'infants, per exemple, perquè aquesta és una competència seva. No és una qüestió que l'hagin de fer els ajuntaments. També podríem parlar de les escoles de música o de dansa. Es cert que hi ha una col·laboració de la Generalitat, però el gruix econòmic el suporta l'administració local, perquè la Generalitat no pot fer el que hauria de fer. Ara que en temps de crisi les necessitats socials han augmentat considerablement, la primera porta que truca la gent és la dels ajuntaments. I aquest esforç que fem no s'ha vist recompensat per l'administració superior.

Confia en què el sistema de finançament serà tan fantàstic com es diu?

És millor que el que teníem, perquè cada vegada que hi ha hagut una revisió s'ha millorat. Però no pot resoldre el finançament de la Generalitat. Es diu que el dèficit de la Generalitat pot ser aquest any de 4.000 milions, i aquest model ens n'ofereix 2.400. Per tant, no resolem ni la situació de dèficit que tindrem.

Una de les mesures que l’ACM ha demanat és una comissió mixta Generalitat-Ajuntaments per tal de desbloquejar la qüestió abans que s'acabi l'any. Quines mesures s'haurien d’acordar en aquesta comissió?

El 10 de setembre de l'any passat, vam fer un acte solemne al Palau de la Generalitat per oferir el nostre recolzament de cara al finançament de la Generalitat i per demanar que després d'això es parlés del finançament dels ajuntaments. Posteriorment, vam mantenir una entrevista amb el conseller Castells, que ens va assegurar que després de resoldre el finançament autonòmic es convocaria una comissió mixta Ajuntaments-Generalitat per tractar aquesta qüestió. De moment no ens han convocat, i suposo que fins el setembre no hi haurà novetats.

Com valora la reordenació territorial de Catalunya que està treballant el Departament de Governació?

El territori sempre ha portat moltes complicacions. Jo no veig que puguem tirar endavant una reordenació del calat que es proposa. Quan toquem el territori sempre s'aixequen veus molt diverses. Aquesta no és una qüestió de partits polítics, perquè els que reclamen la vegueria del Penedès engloben tot el ventall de partits polítics. A les comarques centrals, la capitalitat ha de ser per Vic o Manresa? Són temes que si no es fan amb un gran consens polític i territorial, són molt difícils de fer. A més, estem a l'últim any de legislatura i, per tant, no és el moment idoni. De tota manera, és molt lloable l'interès del conseller Ausàs i m'alegraria molt que sortís bé.

El Departament de Governació i Administracions Públiques va aprovar fa uns mesos un decret que establia que els alcaldes dels 612 municipis de menys de 2.000 habitants podien rebre un sou per la tasca que estan fent. Com valora aquesta mesura que pretén fomentar l'accés a l'activitat política?

És molt adequada. L'ACM l'ha promogut i l'ha aplaudit, i vam ser al costat del conseller Puigcercós en el seu moment. Nosaltres ens sentim representants especialment dels municipis més petits, perquè som conscients que els alcaldes de municipis de pocs habitants dediquen molt esforç i temps, deixant de banda en moltes ocasions la feina pròpia. Per tant, és justa una recompensació econòmica per la feina que fan.

El passat dimarts 28 de juliol, el Govern català va aprovar el projecte de llei del Consell dels Governs Locals, un òrgan que ha de representar els interessos dels ajuntaments catalans davant la Generalitat. Com valora l'ACM l'aprovació d'aquest projecte de llei?

En general hi estem força d'acord, tot i que mostrem reticències en algun punt en concret.

Creu que el govern català ha fet una aposta decidida per reforçar el protagonisme dels municipis?

Això ja ve de l'Estatut. El text que vam aprovar i que ara està empantanegat al Tribunal Constitucional parlava de la importància dels municipis en l'entremat català. Per tant, és un desenvolupament del text estatutari. En tot cas, valorem molt positivament que es reconegui els ajuntaments com a part integrant de l'administració del país.

Quin paper compleix l'ACM com a organisme municipalista?

L'ACM és la primera entitat municipalista que es va formar a Catalunya després de la constitució dels primers ajuntaments democràtics. Es va crear per ajudar als ajuntaments petits i mitjans, que són els que més necessiten un recolzament extern. La nostra raó de ser és donar suport als municipis de la manera que puguem. Avui hi ha més de 900 entitats locals que formen part de l'associació. Hi entren les diputacions, consells comarcals, entitats municipalistes descentralizades... Ens hem anat consolidant com una important associació que té en compte tots els municipis, independentment de la seva grandària.

Quins són els principals serveis que demanden els petits municipis?

La majoria d'ajuntaments petits no tenen un secretari fixe i no tenen serveis tècnics. Per tant, necessiten molt assessorament. Darrerament hem tret a concurs un pla de pensions on s'hi poden acollir els empleats de tots els ajuntaments, independentment de si tenen tres funcionaris o 3.000. També n'hem fet un de semblant amb el tema de les assegurances civils. Aquestes mesures han sigut un gran èxit.

Vostè va accedir a la presidència d'aquest organisme fa prop de dos anys, el setembre del 2007, després d'haver guanyat les eleccions municipals a Martorell presentant-se per Convergència i Unió. Quin balanç fa d'aquest període al capdavant de l'ACM i quins reptes de futur que han aparegut com a nous des de llavors?

Jo no sé si he fet bé de president, però puc assegurar que he gaudit molt durant aquests dos anys. Hem consolidat algunes coses i hem aconseguit, per exemple, que la Diputació de Barcelona s'hagi associat a l'entitat. També hem signat un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona i hem aprofundit el diàleg amb la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i amb la Federació Catalana de Municipis (FCM). La meva política és continuista respecte de l'anterior president de l'ACM.

Un dels propòsits que l'ACM s'ha marcat històricament és la fusió amb la Federació Catalana de Municipis (FCM), l'altra entitat de caire municipalista que existeix al nostre país. En quin punt es troba aquest procés?

Nosaltres ja no parlem d'aquest tema. Hi ha una dificultat primordial en aquesta hipotètica fusió. L'ACM representa municipis, no persones. Per tant, ha de tenir el mateix vot Sant Jaume de Fontanyà que Barcelona. Aquest és un principi irrenunciable. La FCM, en canvi, té el vot ponderat i els grans municipis fan sempre el que volen. Acceptat això, el que fem és estar molt en contacte. En els temes importants, anem sempre a la una, i en el 98% de les coses hi ha una unitat d'acció total.

 

Font: cronica.cat

 

 

 

DlDmDcDjDvDsDg
25262728293001
02030405060708
09101112131415
16171819202122
23242526272829
30310102030405
Agencia Tributaria de Catalunya


Llegir més













acpg

acpg





  Un producte de:

www.aMartorell.com