aMartorell.com

L�App cultural de l�Ajuntament de Martorell   
Pàgina principal >> Articles d'Opinió >> Història de Martorell. Edificis: El Refugi Antiaeri de la Guerra Civil
Història de Martorell. Edificis: El Refugi Antiaeri de la Guerra Civil
Article realitzat per: Centre d'Estudis Martorellencs

El Refugi Antiaeri de la Guerra Civil

 

L’any 1982 es van dur a terme les obres de remodelació de la Plaça de la Vila de Martorell, fruit d’aquestes obres es va redescobrir un refugi antiaeri emprat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). A partir d’aquell moment es va despertar un gran interès per tal de conèixer quan i com fou construït el refugi, quina era la seva finalitat i, per tant, conèixer de més a prop la situació de la Guerra Civil.

 

La Guerra Civil fou la primera guerra on de forma sistemàtica es bombardejà la població civil de les viles i grans ciutats.

 

Al 1937 es van produir dos bombardejos molt significatius: Durango i Gernika; les accions, que van causar centenars de morts i van arrasar, sobretot en el cas de Gernika, les viles, foren dutes a terme per la Legió Còndor. Poc després l’aviació de l’exèrcit feixista atacava també Catalunya; les ciutats més afectades varen ser Tarragona i Barcelona.

 

Des de l’inici de la guerra es van adoptar mesures per tal de prevenir la població en el cas d’un atac aeri. Una d’aquestes mesures, tot i que una mica tardana, fou la creació per part de la Generalitat de Catalunya, amb Lluís Companys al capdavant, de la Junta de la Defensa Passiva de Catalunya (1937). Aquesta Junta autoritzava la creació de Juntes Locals i/o de Vegueria.

 

A Martorell també n’hi va haver una, es va crear el 17 de març de 1938 i estava constituïda per: Miquel Salvador Roca, Delegat de l’Alcaldia; Francesc Massana Rovira, metge municipal; Josep Ros i Ros, arquitecte municipal; Joan Martrat Torres, representant de la CNT; Magí Figueres Farré, representant d’ERC i Josep Piqué Garcés, representant d’UGT. Hi havia una gran escassetat de recursos per construir els refugis antiaeris, mancaven diners per comprar ciment i altres materials de construcció, o bé hi havia els materials però no la mà d’obra, ja que es produïen constants mobilitzacions per a defensar els fronts.

 

Aquesta situació era molt perillosa, perquè els bombardejos s’anaven produint cada cop amb més freqüència i a molts indrets els refugis estaven a mig fer. A Barcelona la gent es refugiava amuntegada al metro i als pobles es fugia cap al camp per tal de trobar una cova o un abric natural on protegir-se.

 

La Junta de Defensa Passiva de Catalunya, impotent davant la desfeta, va promoure un nou pla de refugis i galeries de mina, ja que la construcció de grans refugis amb condicions tècniques òptimes era del tot inviable. L’11 de juliol de 1938 la Junta Local de Martorell va aprovar el pla de refugis i es va prendre la decisió de construir un refugi a la Plaça de la República (actualment Plaça de la Vila) aprofitant les mines i les grutes que hi havia al subsòl.

 

Gràcies a una subvenció atorgada al març de 1938 pel Govern de la República, es van poder finalitzar tots aquells refugis que estaven a mig construir. A partir d’aquell moment i fins al final de la guerra s’haurien d’aprofitar aquests escassos recursos i unir esforços per part de tots els ciutadans per tal de donar una darrera empenta als projectes de defensa passiva.

 

El 26 de desembre de 1938 la Junta va acordar un seguit de mesures, per exemple crear una brigada de paletes per desenrunar en cas de bombardeig, i el Dr. Massana s’encarregaria de formar una Brigada Sanitària per tal de socórrer les víctimes.

 

La Guerra Civil (1936-1939)

 

La primera conseqüència de l’esclat de la Guerra Civil a la vila serà l’incendi i posterior destrucció de l’església parroquial de Santa Maria, l’any 1936. Però serà entre el mes de desembre de l’any 1938 i el mes de gener de l’any 1939 quan es van desencadenar un seguit de fets decisius per a la història de Martorell.

 

A finals de desembre del 1938 les tropes franquistes havien trencat el front del riu Segre, dins el que anomenaven La campaña de Cataluña. Per a molts el final ja estava a prop i les poblacions anaven caient a mans dels nacionals molt ràpidament.

 

Les tropes franquistes es dirigien cap a Barcelona, i ja al 18 de gener del 1939 alguns ponts del riu Llobregat foren volats per l’exèrcit republicà amb la intenció d’impedir o bé retrassar el pas de l’enemic. A Martorell també decidiren prendre aquesta mesura dràstica, i van iniciar els preparatius per a la col·locació d’unes càrregues explosives fetes amb trilita als sis ponts de la vila, entre els quals hi havia el Pont del Diable. Segons el testimoni oral d’un habitant de Martorell, en Valentí Mas, els forats per col·locar l’explosiu en el Pont del Diable estaven situats entre el terra i la barana del pont, i eren petits. A més, els tapaven per augmentar la pressió i aconseguir un millor resultat.

 

El dia 20 de gener l’ajuntament de Martorell encara estava en actiu, però per poc temps, doncs el dia 21 hi va haver un bombardeig a Vilafranca del Penedès i s’ocupà la població, i el dia 22 també foren ocupades poblacions properes a Martorell com Sant Sadurní d’Anoia, Lavern, La Granada o Olèrdola.

 

El dia 23 de gener arriben els bombardejos a la vila en dues onades: a les 9 del matí i a les 2 del migdia. En el primer, molt veïns van fugir cap al camp i la muntanya per tal de refugiar-se. La carretera estava plena de la runa de les cases del carrer Mur i el total de víctimes foren unes 14. El segon bombardeig va sorprendre a alguns veïns que buscaven a possibles supervivents entre la runa.

 

A la tarda d’aquell mateix dia el gruix de les tropes republicanes abandonaren el poble i van prendre posicions per a defensar la vila a la riba esquerra del riu, mentre que alguns soldats es van quedar fins al vespre traient runa. La nit del 23 al 24 de gener fou l’escollida, davant la imminència de l’ocupació franquista, per volar els ponts. En el cas del Pont del Diable va desaparèixer l’arcada gòtica situada a la part central.

 

A mitja tarda del dia 24 de gener les tropes republicanes van ser vençudes a la Torre del Telègraf i es produí l’ocupació de Martorell per part de l’exèrcit franquista. Una part de la població es va refugiar als soterranis del convent dels Caputxins.

[ Fer comentari ]

maria rosa romagosa massana
16/12/2012
21:01

Sóc neboda del Dr. Francesc Massana. Era una gran persona. Jo el recordo de petita. Però m'agrada veure com es va portar amb els atacs feixistes. S'estimava molt Martorell. MRRM

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123  
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
 
Quins caràcters hi veus?
 
>> Publicar comentari >>         
 

Juliol2019

DlDmDcDjDvDsDg
01020304050607
08091011121314
15161718192021
22232425262728
29303101020304













acpg

acpg





  Un producte de:

www.aMartorell.com