El local de l’AVV El Pla va acollir el testimoni de més de 25 anys d’experiència en les presons de l’Estat espanyol

El passat dijous, 12 de juny, Amadeu Casellas va relatar l’experiència del pas per les presons de l’Estat, marcats per constants tortures, trasllats i canvis de règim penitenciari, entre altres mesures del sistema; però sobretot per una incansable i compromesa lluita per la millora dels drets de les preses.

Un reflejo de la sociedad. Crónica de una experiencia en las cárceles de la democracia és el títol que duu el llibre d’Amadeu Casellas, el qual va venir a presentar a Martorell el passat 12 de juny l’acte organitzat per l’Esquerra Independentista martorellenca -formada per el Centre Social la Vila, la CUP  i Endavant-. L’Amadeu, pres polític anarquista que va anar acumulant i encadenant condemnes fins depassar els 25 anys cel·la rere cel·la, va explicar en primera persona la seva experiència al llarg de tots aquests anys, durant els quals no es va cansar de protestar i mobilitzar-se per la millora dels drets de les persones recluses, sempre amb una actitud forta que el va ajudar a no tirar mai la tovallola, malgrat la repressió que això comportava, en forma de trasllats, règims d’aïllament i altres sancions. Va fer èmfasi, sobretot, en el fet que allò que en tot moment va fer que la flama de la lluita no s’apagués va ser el suport rebut des de fora per part de persones properes i col·lectius i organitzacions anarquistes i dels moviments socials.

La xerrada va ser presentada com una via per la qual poder donar veu a les veus silenciades de la presó, com un mitjà per a reivindicar la necessitat de millora dels drets de les preses, en un temps de retallades que dins les presons es fan més que evidents. A continuació, l’Amadeu va començar l’exposició relatant els seus primers anys de militància, en què va topar amb el primer ingrés, l’any 1979, any en què les presons encara es regien per la legislació franquista del 73. Des d’aquell moment i fins que va sortir va anar protagonitzant protestes en forma de vagues de diferents tipus amb les quals es van aconseguir millores, com és el  cas de la vaga de fam de 1982 amb que es va obtenir la reforma del Codi Penal, la de braços caiguts del 88, amb què es va guanyar el dret de bis a bis, o el petit avenç en matèria de drets de les treballadores internes del 1993, quan s’aconseguí que aquestes cotitzessin a la Seguretat Social, però amb un règim especial. De fet, va parlar de les relacions laborals que s’hi viuen com l’"esclavitud del segle XXI", donades les pèssimes condicions, més greus encara en el cas de les persones immigrades, a les quals es regula per a poder explotar laboralment, però un cop fora tornen a la situació d’il·legalitat. Aquesta situació precària és alimentada CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció), empresa que gestiona tots i cadascun dels serveis de què es doten les presons, esdevenint així un monopoli que fixa les taxes de tot allò consumible, obligant a persones amb ínfims o nuls ingressos a pagar per béns bàsics preus molt més alts que els de l’exterior. Va apuntar també la corrupció que s’amaga en les diferents capes d’aquest organisme, configurat per una extensa jerarquia de càrrecs que cobren quantitats estratosfèriques.

Alhora es va destacar un dels principals problemes dins les presons: el subministrament de drogues legals per part de la institució com a mecanisme de control i com a manera d’apaivagar els ànims a l’hora d’emprendre protestes o accions i d’anul·lar les persones físicament i psíquica. Va remarcar, de fet, que la gran part de morts per sobredosi havien estat precisament per barreges de drogues legals. Els suïcidis també van ser esmentats com a causa recurrent de morts, sovint motivats per la desesperació i la impossibilitat de suportar situacions extremes, com les de les persones en règim de total aïllament com és el FIES (Fitxers d’Interns en Especial Seguiment), en el qual va estar l’Amadeu en més d’una ocasió.

Havent ofert una molt completa i interessant exposició de la seva experiència, el ponent va voler remarcar que totes les millores en matèria de drets, salut, etc. aconseguides no s’haguessin pogut fer realitat sense la incessant lluita que duen al darrere tant ell, com la resta de preses que les protagonitzaren, com tota la gent que d’alguna manera o altra va donar el seu suport des de fora. I, per acabar, va remarcar el fet que l’únic delicte de la major part de persones presoneres era el de no tenir prou diners per a demostrar que són innocents; parafrasejant La Polla Records, porque el rico nunca entra y el pobre nunca sale.