Aquest cap de setmana l’Anoia s’ha tornat a desbordar, com cada cop que plou de manera abundant i ha cobert amb les seves aigües el marge esquerre de l’Horta de la Vila i part del marge dret, tot emportant-se així la palanca i diversos cotxes i altres objectes objectes que es trobaven al pas del seu curs fluvial.

 

La diferència entre aquesta vegada i les tantes altres que això ha passat recau en el fet que aquesta vegada ha arribat a sortir als mitjans de comunicació convencionals, de manera que s’ha pogut constatar fora del poble el que cíclicament té lloc a Martorell.

 

Però el que queda del sistema viu que és l’Horta de la Vila és quelcom prescindible per part dels partits dels governs: per una banda els convergents fan sense permisos un aparcament al marge esquerre, que és el que va quedar negat, i fa deixadesa absoluta de la resta d’aquest espai fluvial; mentre que per altra banda PSOE, ICV i ERC aproven una Àrea Residencial Estratègica a la mateixa Horta, on hi ha el camp de futbol de les Carolines.

 

L’assumpte de l’aparcament il·legal és sagnant per aquest municipi, perquè la multa de 30.000.-€ la paga l’Ajuntament (i no els que varen decidir asfaltar, o dignificar, com diuen). És a dir: asfaltar la llera del riu saltant pel damunt  del sentit comú més bàsic que evitaria les desfetes de les crescudes, beneficiant la lògica capitalista del totxo, i obviant  les normes urbanístiques que prohibeixen transformar el sòl fluvial ens costarà a les martorellenques 30.000.-€.

 

Les lleres dels nostres rius no arribaran a ser un espai de trobada, de lleure i convivència mentre siguin espais marginals que no rebin les atencions que mantinguin i millorin les seves característiques ambientals i la biodiversitat que s’hi amaga. Els projectes de canalització dura, amb ciment, no superaran aquesta problemàtica, i cal que, com a poble, prenguem consciència i exigim poder decidir sobre el futur de l’Horta.

 

A l’altre marge de l’Anoia, al dret, tocant al barri de l’Illa Santacana, hi planeja una amenaça igual d'agressiva a la configuració urbana i ambiental de Martorell: L’ARE, un projecte que preveu edificar més de 200 pisos nous entre aquesta zona inundable i 1.000 més la zona de la Sínia a tocar de l'autopista, en la qual encara hi ha cultius.

 

La lectura que se’n desprèn és que la política d’habitatge consisteix a continuar edificant, amb l’excusa que la meitat seran de protecció oficial, però sense dir que els preus ara ja són similars als de lliure mercat; i edificar on convingui, en terrenys inundables o en terrenys gairebé annexos a l’autopista.

 

Cal tenir en compte que hi ha més de 1.000 habitatges buits al poble, acaparats pels capitalistes i els propietaris locals o abandonats per la manca de recursos i de programes per a rehabilitar i reconstruir els edificis malmesos.

 

En definitiva, també en aquest aspecte com a societat hi tenim molt a dir i a exigir: sobre el model de municipi en què volem viure, sobre les polítiques d’habitatge, sobre el nostre dret a desenvolupar-nos i créixer en un entorn saludable, etc.

 

I cal sobretot no oblidar qui decideix i qui executa les ordres, perquè tots els partits tenen les mans tacades de merda i vénen l'única força política que tenen -la representativitat- als interessos de l’especulació i del rèdit electoral.

 

L’entorn de la Candidatura d’Unitat Popular ho tenim prou clar: exigim espais de presa de consciència, de debat i de decisió ciutadana sobre el futur dels nostres rius, sobre el futur del nostre municipi i dels Països Catalans. I,  sobretot, sobre el nostre present, per tal que no es repeteixin les experiències autoritàries que fins ara estem vivint.

 

Assemblea de la CUP de Martorell